07 d’agost 2009

Algú va escriure...





Ando calada de ti como de esa lluvia bajo la que amo andar.

6 comentaris:

Marta ha dit...

Una bona descripció de l'enamorament.

zel ha dit...

I tan bona, això és estar absolutament penjat/ada!!!!

Carme Rosanas ha dit...

A vegades és tan bonic caminar sota la pluja i deixar-se amarar... i l'enamorament, doncs també!

Trini González Francisco ha dit...

Quan llegeixes coses com aquesta no t'entra com un cuquet d'enveja per no haver estat capaç d'escriure-ho tu? És tant..., tant..., tant carnal, tant veritat, tant viu..., tant...

10! :)

No entenc perquè, darrerament, el teu blog se m'actualitza al cap de dos o tres dies...! En fi..., diuen que nunca es tarde, si la dicha es buena, no) ;)

novesflors ha dit...

En la vida sempre hi ha moments o temporades en què et sents calat o calada, xop d'algú de cap a peus... i mentre dura, mira, ni ens constipem ni res...
:)

Elfreelang ha dit...

Paraules ben descriptives...xopa d'amor... com de la pluja...ai i no ens calen paraigües ni impermeables per protegir-nos...