13 de febrer 2010




La tarda s'entossudia a marxar
mentre jo m'obstinava
amb les escletxetes de llum.
Els troncs, a la llar,
flamejaven amb ganes.

15 comentaris:

Cris (V/N) ha dit...

Cada cop la tarda es fa un pelet més llarga, m'agrada, i la llar que no ens manqui als qui la podem gaudir.... preciós nena :) petons!

kweilan ha dit...

Una imatge que veiem i una altra que ens fas veure amb les teues paraules. Genial!

Carme Rosanas ha dit...

Els troncs
flamejaven amb ganes
i assaboríem
cada escletxa de llum.
Colors als coixins
i a les mans.

Montse ha dit...

preciosos jocs de llums, ombres i colors!

assumpta ha dit...

Sort que els dies cada vegada són més llargs i tot i això el fred ben viu.
Una fotografia i unes paraules que bé conviden a estar-s'hi!
Petons.
;)

novesflors ha dit...

El foc ha guanyat la batalla :) S'està tan bé a la seua vora, aquests dies tan freds...

Carme Rosanas ha dit...

Coixins de colors
s'acompanyen
brodats de complicitats.

rebaixes ha dit...

Com dos mans encaixades
treuen queixalades
de glorioses llums
En l'estança la troncada
crema foc ben estorada...
Dos coixins, dos ulls.
............. Anton.

fanal blau ha dit...

Cris...

si que es nota que allarga...:)

fanal blau ha dit...

Gràcies, Kweilan, sempre tan amable!

fanal blau ha dit...

Carme,

entre aquest i el darrer, els coixins deuen estar ben contents!
Mil gràcies! :)

fanal blau ha dit...

Arare,

m'encanta la llum que entra a casa a determinades hores...té un no sé què d'especial i acollidora...
un petó!

fanal blau ha dit...

-assumpta-

quan vulguis! :)

fanal blau ha dit...

novesflors,

mira que s'agraeix i fa de bon mirar i acostar-s'hi.
Aquest no és perillós, sinó plaent!

una abraçada!

fanal blau ha dit...

Anton,

me'n faig creus de la teva capacitat creadora!

una abraçada! desitjo que tot vagi a millor!