01 d’octubre 2011

A les mans


Les hores que et voldria
a les mans, el temps,
se les endú.

Se les endú el temps,
les hores que et voldria
a les mans.

18 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Fanalet... no sé què dir, em deixes sovint sense paraules i he de tornar i tornar per aconseguir dir alguna cosa.

Bé... de moment et diré que he vingut, que m'he guardat la teva pestanya oberta i l'he clicat molts cops... i encara no he sabut traduir en paraules aquest sentiments que m'encomanes. Però les encomanes d'una manera potent.

Bon cap de setmana, bonica!

rits ha dit...

m'ha passat com la Carme! no sé què dir. Només que tan la composició com les paraules son precioses. versets que arriben ben endins.

joana ha dit...

Un sentiment generós aquest "voldria" teu envers l'altre...
I encara que se'ns escoli de les mans, el temps és un goig mentre dura. Gaudir dels minuts durant hores i hores...

M'encanta aquest joc de versos que escrius tot seguint el sentit de les agulles del rellotge.

M. Roser ha dit...

El temps és un lladregot que s'ho emporta tot...per això les coses agradables les hem de lligar ben fort amb llaços de colors, per retenir-les a les mans tot el temps possible...
Petons,
M. Roser

carina ha dit...

Fanalet, tens un llibre de poemes, presenta'l, tens talent!

Joana ha dit...

Molt bonic!!!
Ai las, el temps, quan Deu inventà el seté dia de descans, se li oblidà donar-li festa a Cronos!!!

Elfreelang ha dit...

Cada cop més poeta fanal blau de les imatges i dels mots...m'han agradat moolt!

Judit ha dit...

Què és el temps sinó nosaltres? Quin valor tindria si no existissim? De fet, quin valor té quan no esperem res? O quan ho tenim tot?

Galionar ha dit...

Tanca ben fort les mans, Fanalet, perquè no se te n'escoli més de temps, entre els dits, o aprofita'l tant com puguis i llavors es quedarà amb tu.
Una abraçada!

Maijo Ginovart ha dit...

Digues-ho com vulguis: Avui, el temps a les teves mans, sembla un mar.

El porquet ha dit...

Doncs haurem de lluitar per encalçar aquestes maleïdes hores que se'ns escolen de les mans. Haurem de lluitar fins a l'extenuació. Va! som-hi!

novesflors ha dit...

El temps no el podem retenir, només podem viure l'instant profundament.

jomateixa ha dit...

Sempre aconsegueixes emocionar-me...

Jordi Dorca ha dit...

Molts rellotges, amb desig de llibre.

montse ha dit...

M'agrada com saps aprofitar i treure-li imatges i paraules a aquest "temps"!!
Una abraçada.

GEMMA ha dit...

Moltes entrades portes tractant el temps, i que bé que l'aprofites!

Petons, Marta.

DANI ha dit...

Ostres, ho has dir d'una manera més dolça que jo, però la soledad es això...

Petonàs

fanal blau ha dit...

Una abraçada ben i ben gran per a totes i tots!

Gràcies!