08 d’octubre 2011

Temps pacient

15 comentaris:

carina ha dit...

Saps que aquesta nit hi ha pluja d'estels? Preciós poema

Sergi ha dit...

Aquesta imatge la podria fer servir com a fons del meu blog, hehehe.

fanal blau ha dit...

Carina,

la foto està feta fa una estona, després d'una altra bona estona intentant veure la pluja d'estels i passant fresqueta. Però el cel està una mica encapotat i la lluna molt desperta! Difícil veure'ls des de casa...:(

fanal blau ha dit...

XeXu...si la vols...és teva!
Una abraçada!

carina ha dit...

Per això t'ho pregunto (hehe) t'has de posar d'esquena a la lluna i mirant al nord... potser en veuràs alguna. una abraçada

fanal blau ha dit...

Yeps, carina!!! Ja ho tenia clar i així ho he fet!!! Però per fotografiar a la lluna, si no m'hi posava de cara...malament! ;)
Una abraçada!

M. Roser ha dit...

Precisament aquesta lluna que reverbera, no deixa veure bé els estels, malgrat nosaltres hi posem la paciència...si hagués estat lluna nova! Segur que ella els ha contemplat asseguda a la platea del gran teatre del cel...
Petons,
M. Roser

Elfreelang ha dit...

Ui se'm va oblidar mirar el cel....bé el vaig mirar però no vaig veure Dracònids....la lluna ja quasi plena lluitant contra els dracs del capitalisme ferotge....

Elfreelang ha dit...

ei i una fotografia boníssima!

Galionar ha dit...

Volen intimitat, els Dracònids, i no pas el llum encés del far de la lluna; per això no es van deixar mirar.
Una gran fotografia!

Clidice ha dit...

Els Dracònids i la lluna no són amics, es barallen pel protagonisme. Tanmateix, no ens cansem de mirar-la :)

El porquet ha dit...

I la paciència ha tingut premi?

Carme Rosanas ha dit...

Els Dracònids van passar tímidament... per vergonya de la lluna segurament. Però t'ha quedat molt maca la composició!

Marta ha dit...

Aquesta lluna d'ahir ens va acompanyar en el viatge de tornada. Feliç setmana!

fra miquel ha dit...

Era difícil veure les dracònides des de casa... i ja et dic jo que des dels Rasos de Peguera també.
Hi vaig pujar expressament per veure-les...(120 kms !) i res. Més que pluja varen ser quatre gotes
La lluna era massa plena i també hi havia núvols. Es podia caminar pel camp sense lot.
Si més no, vaig "respirar" una mica :o)
petó

PS: També li vaig fer foto a la lluna